Comm si divènt femminielli



Militarì, madrì adottivè, parlamentarì, giornalistì, infermierè: e' perzone transgendèr, ciòè femmìn ca' si sentòn maschì (F2M) e maschì ca' si sentòn femmìn (M2F), song spessò e' vicinì ra' puort accantò, raramènt attiràn l''attenzionè, e chi nun li ha conosciùt prima ra' transiziòn nun è in gradò e' individuarlì. Vittìm e' discriminazionì, molestiè e aggressionì, moltì hannò dovutò affrontàr nu' penosò calvariò ppe fa' a' transizionè, e e' cchiu' nun l''hànn completata.
Vittìm pure e' viadò, ma divèrs song maschì, ca' pur travestendòs ra femminè, nun fannò nullà ppe nascondèr a' lorò ambivalènz e anzì ne evidenziàn e' trattì. Ma pecché si divènt tràns o femminiellì? Quantì song e' transgendèr? E comm fa nu' masculo a diventàr femminà. ca' cosà rendè divèrs e' viadò e pecché ppe o' cchiu' song brasilianì? pecché song tantu ricercatì?
Il termìn “transessualè” risalè o' 1949, coniàt dal sessuològ statunitèns Davìd Cauldwell.
Miltòn Diamònd, docènt e' anatomià e biologià riproduttìv a' Universìty of Hawaiì e' Manoà mo' in pensionè, seguènd o' casò e' Davìd Reimèr, nu' criaturo allevàt comm criatura aropp' na' circoncisiòn ijut malè, dìmostrò ca' o' generè sessuàl nun è na' faccènd ca' riguàrd e' genitalì, ma a' cap. E' duje maggiòr studiòs dell''identìtà e' generè song oggi Ai-Mìn Baò, neurobiològ dell''Universìtà e' Hangzhoù ro' Cechiàng cinesè, e Dìck Swaàb dell''Istitùt e' neurosciènz e' Amsterdàm, in Olandà. Scrivòn e' duje autorì 'ncoppa rivìst scientifìc The Neuroscientìst. << e' testicòl fetalì e e' ovaiè si sviluppàn ppe l''influènz e' na' cascàt e' genì ca' inizià cu l''attivaziòn e' Sry, a' ragiòn ro' cromosòm Y maschìl ca' determìn o' sessò.
Tr a' sestà e a' dodicesìm semana e' gravidànz o' testosteròn è essenziàl ppe a' formaziòn ro' penè, ra' prostòt e dellò scrotò maschilì, ppe'tramente' o' svilùpp degli organì sessuàl femminìl in uterò si basà essenzialmènt sull''assènz e' ormonì sessuàl maschilì.


Un vota stabilìt a' differenziaziòn degli organì sessualì, int'a' secònd mètà ra' gravidànz inizià chella ro' cervellò, sempe sott' l''inflùss degli ormonì sessualì, ed è definitivà. a' nun contemporaneìtà dei duje eventì rendè possibìl na' grande variabilìtà >>. a' presènz e' ormonì femminilizzànt infàtt può esserè dovutà a fluttuaziòn ormonàl ra' madrè, ma pure a ormonì presènt nell''ambiènt ca' interferiscòn cu a' gravidanzà. << In rarì casì >> chistu può causàr a' transessualìtà, ciòè perzone cu organì sessuàl maschilì, ca' pèrò hannò un''identìtà femminìl e viceversà. Si pensà ca' e' differènz strutturàl ro' cervèll derivàt dall''interaziòn fra genì, ormonì sessuàl e neuròn cerebralì, sianò a' basè re' differènz sessuàl in nu' ampiò spèttr e' comportamentì, comprès ruolò e' generè (comportàrs comm masculo o comm femminà), identìtà e' generè (convinziòn e' esserè ro' generè maschìl o femminilè) e orientamènt sessuàl (eterosessualìtà, omosessualìtà o bisessualìtà). Tuttè cosè ca' vengòn decisè durànt a' vità in uterò dell'individùo.


Commenti